Emigrar a Islàndia

Emigrar a Islàndia

La primera pregunta que s’ha de fer algú que es planteja anar a un país on viuen tan sols 330.000 persones és: què conec d’Islàndia?

Si tan sols t’has empassat tots els programes d’Espanyoles en el Mundo i de Callejeros Viajeros o has vingut de vacances i penses que això és el país dels somnis, vas malament. I vas mal encaminat si vens perquè et creus les mentides que s’han publicat sobre el país i que la gent té assumides com un coneixement popular com ara: “A Islàndia no hi ha crisi, o ja ha sortit de la crisi”, “tots els banquers corruptes van anar a la presó”, “el Primer Ministre va ser jutjat i comdemnat”, “La revolució islandesa va existir, i va servir per a canviar el sistema de capitalisme neoliberal en que estava sumit el país i per a elaborar una nova constitució que és la que hi ha ara mateix…”. Si vols saber més sobre com funciona el país, et recomanem dos llibres: “La Revolución de los Vikingos” de la professora Elvira Méndez (parla sobre el que va passar durant el final del 2008 i principis de 2009) i “Islàndia 2013, crònica d’una decepció” d’Èric Lluent (des de l’esclat de la crisi fins a l’època actual 2014).

A Islàndia hi ha crisi, com a tot arreu, això és el primer que t’has de ficar al cap. Va ser el primer país Europeu en ser rescatat pel Fons Monetari Internacional des de la crisi, i deu diners a tots els seus veins i amics que van prestar-li per a que no caiguès en l’absoluta misèria. Les retallades en educació i sanitat estan a l’ordre del dia, i els especuladors que van enfonsar el país publiquen llibres de com es van “arruinar” i de com s’han refet de les seves cendres després de la crisi… Si bé els sous són més alts, el nivell de vida també ho és i la inflació està pels núbols. Ara mateix segueix en vigor una llei d’emergència aprovada l’any 2008, que imposa que tots els capitals que hi ha al país (diners en comptes corrents i un número limitat de divisa que pots bescanviar al banc, per a entendre’ns), per a sortir del país han d’estar autoritzats pel Banc Central islandès. Això vol dir que si vens, i guanyes diners aquí i vols enviar-los a casa, no es pot fer sense el consentiment del Banc Central. Això es va fer per evitar la fuga de capitals del país l’any 2008/2009 (en plena crisi) i ha fet que molts inversors extrangers no puguin treure els seus diners sino és a partir de seguir invertint en el país. També es va fer per a evitar la caiguda de la ja prou devaluada corona islandesa. És una divisa que no fluctua en els mercats internacionals i que equival actualment a l’antiga paritat de la pesseta i l’euro. La debilitat d’aquesta moneda la converteix en moneda de risc, el govern ha fet apropaments per a adoptar altres monedes com el dollar canadenc o la corona Noruega, però fins a la data, el país continua amb la seva moneda que està subjecte devaluacions i sobrevaloracions constants.

El primer obstacle que pots trobar quan vens a viure és, trobar una vivenda asequible (el mercat de lloguer està saturat i no és fàcil trobar un pis ben ubicat a bon preu). Així que si vens amb l’intenció d’estalviar i enviar diners a casa, a menys que no vinguis amb una bona feina sota el brac, els primers anys poden ser molt durs. Islàndia és un país dur per a ser immigrant, no només és l’idioma. Sino que bona part dels illencs, veu als extrangers com una amenaca, a Islàndia el fenòmen de la immigració és molt recent i hi ha gent gran que no ha viscut mai cap fenòmen migratori. Islàndia ha estat sempre un país d’emigrants (la gent fugia de les condicions de vida tan dures del país).

Un altre concepte on la gent normalment s’equivoca és pensar que Islàndia forma part de la Unió Europea. Islàndia ha signat molts acords amb Europa com la lliure circulació de persones (Schengen), i també a nivell d’educació com ara el sistema ECTS de crèdits universitaris adscrits al Pla de Bolognya. Però el govern actual ha trencat totes les negociacions d’adhesió a la Unió, i dins del seu programa electoral estava el No taxatiu a formar part de la Unió.

Coneixes l’idioma que es parla a Islàndia?

L’islandès és l’idioma oficial, i malgrat que els illencs coneguin l’anglès, ells es relacionen en islandès. Hi ha molta gent que tot i conéixer l’anglès no el vol parlar perquè no es senten prou còmodes. Així que la llengua per a integrar-se és l’islandès escrit i parlat i és molt difícil arribar enlloc de la societat sense aquesta eina. Per tant, el millor que es pot fer abans de venir és estudiar l’idioma local a icelandiconline.is (curs gratuit d’islandès de la Universitat d’Islàndia).

T’has informat bé sobre les possibilitats de desenvolupar la teva feina o activitat professional?

Si la resposta és NO, doncs el millor és que miris de contactar amb alguna empresa del teu sector per tal de tenir una primera impresió sobre les teves prespectives laborals. Les notícies diuen que l’índex d’atur és dels més baixos d’Europa, en això juguen alguns factors que has de tenir en compte:

– Són molt pocs habitants, i funcionen amb relacions endogàmiques. És a dir, amb vincles de connexió per parentesc o amistat. Moltes de les feines que troba la gent al país no surten anunciades enlloc. Les que s’anuncien als diaris són ben poques en relació amb les que es poden aconseguir a partir del boca/orella.

– Des de la crisi 2008/2009 hi ha molts illencs que han marxat del país a Noruega, Dinamarca, les Illes Feroe, Europa, Xina o els Estats Units

– Moltes de les feines que hi ha a l’abast d’un immigrant que arriba a Islàndia sense conéixer ningú i sense parlar l’idioma són feines de temporada, relacionades amb l’hosteleria, els serveis o el turisme. Per això per a més que pugui ser versemblant, hi ha persones europees amb títols universitaris fent feines que els islandesos no volen: fregant terres, plats, restauració…i no sempre són les feines més ben pagades.

Si malgrat això, vols provar sort a Islàndia, et desitgem molta sort, a banda de tots els requeriments legals i les vivències personals que cadascú pugui tenir, l’element sort, també juga un punt molt important.

Aquí hi ha un enllac d’una pàgina web en castellà que t’informa dels primers passos que has de fer per a sol.licitar el “document nacional d’identitat” o kennitala, per exemple entre d’altres coses: Fjölmenningasetur.

Per a buscar el Kennitala, s’ha d’anar a l’oficina del Registre Nacional situat al carrer Borgatún 21, 105 Reykjavík. Obert de 09:00 a 15:00 de dilluns a divendres.

Per tenir la teva situació regularitzada has de demanar el teu Kennitala i donar-te d’alta com a persona que busca feina al país. Si vols conéixer alguna de les ofertes de feina que hi ha per aquí dalt, et recomanem l’enllac de la xarxa Eures. Sino, un cop siguis aquí, has d’adrecar-te al Directorat de Treball Islandès Està situat al carrer Kringlan 1, 103 Reykjavík. Obert de dillus a divendres de 09:00 a 15:00.

Molt important, si vens a Islàndia, porta amb tu la targeta sanitària europea. Aquesta targeta la pots sol.licitar a qualsevol centre de la Seguretat Social d’Espanya si hi estas adscrit. Si pertanys a una mútua privada, has de parlar amb ells, i en qualsevol cas és recomanable portar una còpia de la teva pòlissa d’asseguranca en anglès. Si pertanys al règim de la Seguretat Social i has d’anar al metge, et faran pagar. Guarda la factura i reclama a la Seguretat Social el que has hagut de pagar.

Si vols residir a Islàndia, no t’oblidis d’inscriure’t en el Registre d’Espanyols Residents a l’Exterior. Això ho has de fer a partir de donar-te d’alta a l’ambaixada Espanyola d’Oslo No et confonguis, el Consolat Honorari d’Espanya a Islàndia té unes funcions limitades i només és obert al públic dilluns, dimecres i divendres de 10 a 14:00 hores al carrer Suðurgata 22. Si vols conéixer la diferència entre un i un altre et recomanem el forum de Yahoo.